1 de juliol al 14 de setembre de 2003 – Museu del Cinema
Del zoòtrop al 3D
Una successió d'imatges immòbils projectades a un cert ritme ens dóna la il·lusió de moviment. Però aquest moviment no existeix pas. Ho sabem tots. En realitat, el rodatge d'un film, la realització de la imatge, anul·la el moviment, el paralitza. I és posteriorment en la projecció on aquest es restitueix, sota una forma fantasmagòrica. Una imatge rera una altra, i ens deixem dur... Dit d'una altra manera, no hi ha veritablement cap diferència de naturalesa entre el cinema d'animació i allò que entenem com a cinema convencional. I encara més: podem afirmar que tot film és cinema d'animació.
No obstant, quant al terme de cinema d'animació, aquest agrupa els films creats gràcies a la tècnica d'enregistrament d'imatge per imatge i la seva essència se situa dintre de la capacitat de donar vida a tot el que està inanimat, ja siguin dibuixos, ja siguin marionetes, siluetes, plastilines, o en definitiva tot allò que fixat en el temps no pot ésser considerat com a viu
En aquesta exposició podrem veure, doncs, com l'animació no és exclusiva dels dibuixos animats, si bé en són l'estendard, i més enllà, també, com no és pas una forma d'art reservada tan sols per als infants.